| Blog: |
| Diari de Navegació |
Topics: |
Hui ha nascut Júlia, la primera filla d’Ester i Octavio. Tot ha anat bé. :-)
Normalment es dóna l’enhorabona als pares, però en este cas jo felicite a Júlia, perquè té la millor sort que pot tindre u només nàixer: uns pares magnífics, que de segur sabran cuidar d’ella, educar-la i ensenyar-li a buscar i trobar la felicitat.
Felicitats, Júlia!
Ahir va fer 1 mes que J. i jo vàrem començar una nova etapa junts. Una etapa que comencem plens d’il·lusió, i que de segur serà sorprenent, emocionant, enriquidora, i ens farà créixer com a persones.
Tan ocupats vàrem estar en la preparació de l’event que no vaig tindre temps de referir-me a ell des d’este blog; ni falta que hi feia, realment. No hi ha per què parlar de tot ací. :-)
Però, bo, ara ja estem aterrant (a més, literalment, perquè en este últim més no hem parat de viatjar!!). Prompte vindrà el moment de quedar amb la gent per a ensenyar fotos, recordar moments, etc.
Si torne la vista arrere a eixe dia, que “només” és un dia, però que quedarà per a sempre en la memòria, els meus sentiments són d’agraïment per a tots els qui ens varen acompanyar, i els meus record són: emoció, estar a gust, alegria, satisfacció, amistat, família, bon ambient, bon oratge, bon menjar, més emoció, intimitat, unió… Un dia irrepetible. Vàrem organitzar la celebració que nosaltres vàrem voler, al nostre estil, i alhora la gent s’ho va passar bé. Què més podem demanar?
Ara, a vore què ens depara el futur. De moment, a treballar en la relació, en el dia a dia, i estar preparats per a lo bo i per a lo roí, per als dies de sol i els de pluja. Amb molta il·lusió, amb molta entrega, i tenint ben clar què ens unix.
El 9 d’octubre de 1238, dia de Sant Dionís, el rei Jaume I conqueria la ciutat de València. La llegenda diu que els habitants d’estes terres van obsequiar la dona del monarca amb fruites i hortalisses del terreny embolicades amb un mocador.
La data es va convertir prompte en símbol del naixement del poble valencià i va ser celebrada any rere any amb coets i música que acompanyaven els actes religiosos amb motiu de la fundació del Regne de València. Però a partir del 1707, amb la derogació dels Furs per part de Felip V, la festa va quedar prohibida, com molts altres costums autòctons.
Anys més tard, els mestres confiters varen tindre la genial idea de reproduir amb massapà els instruments musicals i els coets característics d’aquelles dates, cosa que donà pas a piules i tronadors, i els fruits amb què va ser obsequiada la reina. D’esta manera es va mantindre la celebració.
Naixia així la mocadorada de Sant Dionís, una data en què les parelles d’enamorats valencians s’obsequien amb les llepolies típiques de la festa que dies abans preparen els forners i pastissers.
Via la pàgina de la UPV
Continuem de celebracions.
Hui fa 7 anys que vaig començar a viure sol. La kasa ja va necessitant alguna xicoteta reparació, però en essència està igual que al principi, com em va dir l’altre dia Queti, amiga i arquitecta que tant em va ajudar en la reforma.
Hui Carla complix els mateixos mesos en el món que el temps que estigué creixent i formant-se en la panxa de Lola.
I continua creixent, poc a poc, sana i bonica.
Com una seqüela casual de l’anècdota anterior, en el dinaret amb què alguns companys del departament hem donat començament oficial a les festes falleres ha sorgit el següent tema de conversa: com serem d’ací a 20 anys?
Només puc dir que ens hem rigut bona cosa. :-)
La veritat és que costa prou imaginar-se d’ací a 20 anys, en el mateix treball. Buf!
Un post llarg, avise. Intentava ser una mescla entre una reflexió graciosa i un monòleg, però crec que es queda en el nivell de ratllada d’un divendres de vesprada.
Vos anime a escriure en els comentaris com penseu vosaltres que serà Internet d’ací a 35 anys.
[INTRO: Part seriosa i amb cert grau d’enyorança.]
Image via Wikipedia
Justament hui es complixen 20 anys que Tim Berners-Lee (TBL) va publicar una proposta per a intercanviar i manejar informació, que després donà lloc a allò que hui en dia coneixem com… INTERNET. TBL és considerat com el pare de la Web.
Si tornem la vista enrere, vorem que la informàtica i, en concret, Internet han evolucionat moltíssim i han transformat profundament i irreversible la nostra vida quotidiana, i la manera de relacionar-nos.
De fet, jo ara m’he retrobat en Facebook amb amics de la infància amb qui mantenia el contacte a base d’enviar-nos cartes! Ara, amb el correu electrònic, els programes de missatgeria instantània (Messenger, etc.), la transmisió de veu i imatge (Skype, etc.)… tot és molt diferent, moltíssim.
Un fenomen relativament recent és el de les xarxes socials, tipus Facebook, Tuenti o Hi5. Ens proporcionen una manera integrada de relacionar-nos on line amb la gent, els amics, tant els qui tenim prop com els qui estan lluny; no sols enviant i rebent missatges, sinó també compartint informació (fotos, vídeos, enllaços web, etc.).
[Comença l’ANÈCDOTA.]
Bé, doncs en este context dels 20 anys d’Internet… Hui he tingut classe amb els meus alumnes d’Informàtica. Es nota ja l’ambient faller; era pràcticament l’última classe que tenien abans de començar les festes.
No sé molt bé com ha sorgit el tema de les xarxes socials (se suposa que en la meua classe parlem d’Estadística, però, en fi…); en concret, hem parlat de Tuenti.
A mi, sincerament, m’agrada més Facebook, i de fet sembla que les dos estan orientades a públics diferents. Però, sobretot, em fa molta gràcia el nom de Tuenti. Se suposa que és una transcripció fonètica literal de la paraula “twenty”, “vint” en anglés; així s’intenta fer referència al tipus d’usuaris a què esta xarxa s’adreça: els “veinteañeros” en sentit ampli. Un públic més bé (pre)adolescent i postadolescent, diguem-ne.
A partir del nom d’esta xarxa, Tuenti, m’ha vingut al cap en classe un… pensament en veu alta, al qual he anat donant forma sobre la marxa.
[Un succedani de MONÒLEG.]
Image by Christopher Chan via Flickr
Tuenti i Facebook fa uns anys ni existien… És curiós. D’aci a 35 anys, ¿com serà Internet? No, no em referisc a si la velocitat de transmissió sera cent o mil vegades major que la d’ara, ni a si podrem baixar-nos la música que vullguem directament a dispositius que ara mateix no podem ni imaginar… No; em referisc a… Per exemple, ¿continuarà existint Tuenti? El concepte, supose que sí, però, ¿i eixe nom?
D’ací a 35 anys, és possible que fins i tot nosaltres, els qui ara tenim entre 25 i 35 anys, estiguem desfasats o antiquats en assumptes d’informàtica (gadgets nous, aparells d’última generació, etc.), però de segur que continuarem usant Internet, la Internet que ara coneixem però millorada, igual que els nostres iaios de hui continuen utilitzant la ràdio per a estar al dia de tot, per exemple.
O siga, d’ací a 35 anys Internet ja no serà un producte adreçat només a gent relativament jove. També hi haurà moltíssima gent gran (nosaltres!!) que sabrà, voldrà i podrà usar Internet.
Llavors, torne a fer la pregunta: ¿com serà Internet? Jo m’imagine que, igual que ara hi ha un Tuenti, en el futur existirà un… SISTI, ¿no?, una xarxa social per a les persones de sixanta anys, els “nostàlgics” de la Internet “de tota la vida”. Sí…, segurament hi haurà un Sisti.
Un Sisti en el qual NO abundaran ja les fotos de festorres nocturnes, viatges a llocs exòtics i soparots amb els amigatxos, sinó que hi compartirem les fotos i els vídeos dels nostres néts i nétes. Ja no serà “María, ciega perdida”, sinó “Mi nieta María dando sus primeros pasos”. I les úniques imàtgens de viatges que hi penjarem seran… les de les excursions de l’IMSERSO. Ja no publicarem la llista dels llibres que estem llegint o les ciutats que hem visitat, sinó la llista dels medicaments que estem prenent contra el reuma i l’envelliment en general (amb coses com: el rànking dels més utilitzats, “mis medicamentos favoritos”, medecines que compartixes amb els teus contactes, adhesius per a dentadures postisses més valorats pels usuaris, etc.).
Per cert, ¿vos imagineu els “llars dels jubilats” d’ací a 35 anys? En lloc de cadires pegades a la paret i un rotgle per a ballar pasodobles, en lloc de taules per a jugar al dòmino o a les cartes, els llars dels jubilats estaran perfectament equipats amb pantalles planes penjades en les parets emetent música “Clásicos del 2000” les 24 hores (o “els millors partits de la Champions League” de la nostra època; ah, i “els millors moments del Tomate”). Hi haurà molts ordinadors i xarxa Wi-Fi (gratuïta, per suposat; la contrasenya serà facileta, per a no oblidar-nos-en: “tedascuennopuedorljarl”, “loquedigalarubia”, “homersimpsonflanders” o “yaestamosconqueelluismaestonto”) i cursets per a fer gimnàstica de manteniment amb la Wii model retro. I en lloc dels periòdics del dia, tindrem Google News en format de llibre electrònic i traductor automàtic.
Image via Wikipedia
Tant en els ordindors del llar dels jubilats, com a casa i al carrer, podrem jugar en xarxa amb els nostres amics (també usuaris del Sisti, clar), com féiem quan érem jóvens. La diferència és que el joc que triomfarà entre nosaltres no serà “de matar”, perquè estarem ja farts d’eixe tipus de diversió, i en triarem un altre més d’acord amb la nostra edat; un joc clàssic, però “revisitat”: la petanca on line (de fet, ja existix!!!). SUPER MARIO PETANCA BROSS serà el joc a què jugarem com a bojos.
Això sí, ja no tindrà tanta gràcia això de preguntar en el xat del joc això de “¿Cuántos años tienes?”. De fet, se m’havia oblidat comentar que en teu perfil del Sisti la data de naixement estarà oculta per defecte i podràs triar l’opció de mostrar-la automàticament només als qui siguen més grans que tu.
També trauran una versió especial de SimCity que ens permetrà dedicar-nos tranquil·lament a plantar, cultivar i obtindre profit dels nostres propis horts i camps virtuals. En la versió Pro, fins i tot podrem comprar i vendre altres parcel·les, i negociar amb els intermediaris dels exportadors el preu de la collita.
Image via Wikipedia
Ara bé… Si no canvia molt el gènere humà, d’ací a 35 anys continuarem rebent tones i tones de correu brossa (“spam”) amb ofertes de viagra… De fet, és prou lògic pensar que llavors és quan eixe negoci començarà a tindre realment èxit, ja que per fi el grup d’usuaris potencials més prometedors tindran i usaran adreça electrònica!
En fi… Tot canvia… perquè res no canvie. :-)
PD: Gràcies a Carlos, un alumne, per algunes de les idees que he utilitzat ací.
PD2: He conegut que hui és l’aniversari d’Internet gràcies als elements compartits en Google Reader per Juan Diego Polo.
