De totes maneres, com sempre, vos aconsellem treballar, persistir i esperar; treballar silents i amb eficàcia; persistir per a millorar la cultura pròpia i la de les vostres poblacions, aldees o ciutats, i esperar el premi que no sempre serà de llorers; però sí el premi del deure complit, que és en la vida terrena el més satisfactori de tots.
Si trobes el camí, t’has de tornar a perdre.
El 9 d’octubre de 1238, dia de Sant Dionís, el rei Jaume I conqueria la ciutat de València. La llegenda diu que els habitants d’estes terres van obsequiar la dona del monarca amb fruites i hortalisses del terreny embolicades amb un mocador.
La data es va convertir prompte en símbol del naixement del poble valencià i va ser celebrada any rere any amb coets i música que acompanyaven els actes religiosos amb motiu de la fundació del Regne de València. Però a partir del 1707, amb la derogació dels Furs per part de Felip V, la festa va quedar prohibida, com molts altres costums autòctons.
Anys més tard, els mestres confiters varen tindre la genial idea de reproduir amb massapà els instruments musicals i els coets característics d’aquelles dates, cosa que donà pas a piules i tronadors, i els fruits amb què va ser obsequiada la reina. D’esta manera es va mantindre la celebració.
Naixia així la mocadorada de Sant Dionís, una data en què les parelles d’enamorats valencians s’obsequien amb les llepolies típiques de la festa que dies abans preparen els forners i pastissers.
Via la pàgina de la UPV
Treballar menys que un ull de pont
Gràcies als enllaços que va deixant la gent en Facebook he descobert esta espècie de “Socarrats” o “Autoindefinits” d’una televisió local de Sueca.
M’agrada la idea. Alguns esquetxs són per a pixar-se de riure! Aaaspardenyà!!! (vegeu el primer capítol de la segona temporada, al voltant de l’instant 5’20”).
PD: Més bé diria que és una mescla entre “Socarrats” i “Muchachada Nui”.
ACTUALITZACIÓ [28/abr]: Un “Muchachada Nui” a la valenciana a la suecana
Continue amb la sèrie de paraules que he escoltat només en Alfara. No dic que siguen exclusives només d’allí, però no les he escoltades en cap altre lloc.
CANYAMÓ: Utilitzat com a sinònim de “refredat”. Per exemple: “Menut canyamó tens, xiquet!”.
No he trobat este significat en cap diccionari. Únicament en el DCVB apareix “canyamó”, amb el significat de “granet de llavor de cànem”.
Pregunte: algú més ha escoltat esta paraula alguna vegada??
Molta gent, mala processó.
Bona vista vejam!!
No hi ha demà
si no és amb tu.
No hi ha demà
si no el fem junts.
Hi ha paraules súper específiques que només he escoltat en Alfara del Patriarca, el poble de ma mare.
Com que no sóc cap expert en el tema, sinó només aficionat, supose que sí que hi haurà altres zones on també s’utilitzaran estes expressions.
Siga com siga, vaig a anar arreplegant-les i posant-les ací, per si algú les coneix i vol comentar-ne alguna cosa, i per si algú no les coneix i vol conéixer-les.
La primera paraula que presente en este diccionari d’alfarades és “escamutxó”.
ESCAMUTXÓ: Paraula més o menys equivalent a “recoveco”, però principalment aplicat a un terreny, un tros de camp que té una forma estranya. N’he trobat una definició: Part irregular de la superfície d’un camp dedicat a l’agricultura. Segons eixe web, pareix que també és d’ús normal a Silla, i a molts altres pobles de la Comarca de L’Horta.
