Posts tagged futbol

"El fútbol es diversión" ("Il calcio e’ un divertimento") es el lema que se podía leer en las camisetas de la Fiorentina, en el partido de anoche entre este equipo y el Valencia CF.
Dicen que es su forma de entender el fútbol. Al parecer, van a colocar ese mensaje hasta que encuentren nuevo patrocinador; si no, es posible que lo mantengan toda la temporada.

"El fútbol es diversión" ("Il calcio e’ un divertimento") es el lema que se podía leer en las camisetas de la Fiorentina, en el partido de anoche entre este equipo y el Valencia CF.

Dicen que es su forma de entender el fútbol. Al parecer, van a colocar ese mensaje hasta que encuentren nuevo patrocinador; si no, es posible que lo mantengan toda la temporada.

El Valencia en el recuerdo. Historia del VCF

Un blog que recomiendo a todos los valencianistas:

Existen varios libros, cómics, etc. publicados sobre la historia del Valencia CF, pero el poder leerlo en “formato blog”, por “entregas”, y con la posibilidad de realizar búsquedas, acceder a los post clasificados por categorías, acceder a fotos haciendo clic, etc., lo hace más atractivo y llamativo, creo.

El gol de la “vaca” suiza al “toro” español. Tópico para una derrota… ¿atípica?

El gol de la “vaca” suiza al “toro” español. Tópico para una derrota… ¿atípica?

Viñeta de Erlich

La solució a la crisi… mundial.

Así han evolucionado las sustituciones en el fútbol - Superdeporte

Recentment “Un-Ay” Emery va proposar que els canvis permesos en un partit de futbol professional siguen quatre, en lloc dels tres actuals.

Arran d’eixe comentari, Superdeporte publica un resum de l’evolució d’esta norma del reglament del futbol.

Unibet estudia ahora patrocinar... ¡al Alcorcón! - Superdeporte

A esto se le llama aprovechar el momento.

Seis razones - elmundo.es

Açò ja és una altra cosa. Molt ben escrit per Inma Lidón.

Ni Villa ni su agente pueden quejarse del trato recibido en el club ni en la ciudad. El año pasado, cuando tampoco se concretó su marcha al Real Madrid, se aumentó un año su contrato, hasta 2014, se dobló su sueldo y se le pagó al representante una suculenta comisión. Si creen que deben forzar su salida, a quien deben presionar es al Madrid para que presente una oferta convincente. Si Villa no es un jugador del mismo nivel que Kaká o Cristiano Ronaldo no les importará que se quede en el Valencia.

He visto a Ayala celebrar la Liga y la Copa de la UEFA después de declararse en rebeldía por no irse al Real Madrid, y a Van der Vaart disfrutar en el Hamburgo pese a que se puso la camiseta del Valencia para una entrevista, y a Eto’o marcar goles para el equipo que el pasado verano trató de buscarle una salida ganara el triplete. No he visto a ningún jugador chutar contra su portería.

Villa, en fuera de juego - MARCA.com

Este tio, Raúl Varela, és molt perillós:

A Villa sólo le quedan las cefaleas de Makelele. El francés, harto de correr mucho y cobrar poco descolgó el tel’efono a Mourinho. El Madrid le cerró la puerta y al francés comenzó a dolerle la cabeza. No entrenó. Un día y otro, y otro. Hasta llegar a Stamford Bridge. Como quería.

Es lo que le queda a Villa. Si quiere un póster junto a CR9, si quiere jugar la Champions, si quiere un contrato como lo que es, un crack, ya sabe que tiene que guardar las aspirinas.

Sense comentaris. Villa està a Àfrica, indefens, envoltat de periodistes “de la corte” que intenten menjar el cap a ell i a tots els lectors de Marca. Impresentables. Indignes.

Les obres del Reial Madrid [noves expressions]

Continue arreplegant frases “novedoses” escoltades en persona, o bé a través de la ràdio o la televisió, Internet, etc.

En este cas, arriba el torn al vicepresident segon de la fallida candidatura de Juan Onieva a la presidència del Reial Madrid. Fallida perquè, després del desastre de presentació que va fer el personatge (empresari del Marqueting i la Publicitat, al·lucina!), tot el món va perdre la confiança i el respecte a eixa candidatura, qualificada per alguns mitjans de "friki". El poder dels mitjans de comunicació

Vos enllace el vídeo complet, i vos en destaque una frase, al voltant del moment 4’20”:

El Real Madrid, en los últimos nueve años, ha hecho fichajes millonarios, obras faranoicas…

Ni llegir sap el pobre home. Estava molt nerviós.

OBRAS FARANOICAS: Creacions grandioses resultants d’una pertorbació mental per una fixació en una idea o un conjunt d’idees.

Com seran Internet i les xarxes socials d’ací a 35 anys?

Un post llarg, avise. Intentava ser una mescla entre una reflexió graciosa i un monòleg, però crec que es queda en el nivell de ratllada d’un divendres de vesprada.

Vos anime a escriure en els comentaris com penseu vosaltres que serà Internet d’ací a 35 anys.

[INTRO: Part seriosa i amb cert grau d’enyorança.]

Tim Berners-Lee at a Podcast InterviewImage via Wikipedia

Justament hui es complixen 20 anys que Tim Berners-Lee (TBL) va publicar una proposta per a intercanviar i manejar informació, que després donà lloc a allò que hui en dia coneixem com… INTERNET. TBL és considerat com el pare de la Web.

Si tornem la vista enrere, vorem que la informàtica i, en concret, Internet han evolucionat moltíssim i han transformat profundament i irreversible la nostra vida quotidiana, i la manera de relacionar-nos.

De fet, jo ara m’he retrobat en Facebook amb amics de la infància amb qui mantenia el contacte a base d’enviar-nos cartes! Ara, amb el correu electrònic, els programes de missatgeria instantània (Messenger, etc.), la transmisió de veu i imatge (Skype, etc.)… tot és molt diferent, moltíssim.

Un fenomen relativament recent és el de les xarxes socials, tipus Facebook, Tuenti o Hi5. Ens proporcionen una manera integrada de relacionar-nos on line amb la gent, els amics, tant els qui tenim prop com els qui estan lluny; no sols enviant i rebent missatges, sinó també compartint informació (fotos, vídeos, enllaços web, etc.).

[Comença l’ANÈCDOTA.]

Bé, doncs en este context dels 20 anys d’Internet… Hui he tingut classe amb els meus alumnes d’Informàtica. Es nota ja l’ambient faller; era pràcticament l’última classe que tenien abans de començar les festes.

No sé molt bé com ha sorgit el tema de les xarxes socials (se suposa que en la meua classe parlem d’Estadística, però, en fi…); en concret, hem parlat de Tuenti.

A mi, sincerament, m’agrada més Facebook, i de fet sembla que les dos estan orientades a públics diferents. Però, sobretot, em fa molta gràcia el nom de Tuenti. Se suposa que és una transcripció fonètica literal de la paraula “twenty”, “vint” en anglés; així s’intenta fer referència al tipus d’usuaris a què esta xarxa s’adreça: els “veinteañeros” en sentit ampli. Un públic més bé (pre)adolescent i postadolescent, diguem-ne.

A partir del nom d’esta xarxa, Tuenti, m’ha vingut al cap en classe un… pensament en veu alta, al qual he anat donant forma sobre la marxa.

[Un succedani de MONÒLEG.]

Capita Centre, SydneyImage by Christopher Chan via Flickr

Tuenti i Facebook fa uns anys ni existien… És curiós. D’aci a 35 anys, ¿com serà Internet? No, no em referisc a si la velocitat de transmissió sera cent o mil vegades major que la d’ara, ni a si podrem baixar-nos la música que vullguem directament a dispositius que ara mateix no podem ni imaginar… No; em referisc a… Per exemple, ¿continuarà existint Tuenti? El concepte, supose que sí, però, ¿i eixe nom?

D’ací a 35 anys, és possible que fins i tot nosaltres, els qui ara tenim entre 25 i 35 anys, estiguem desfasats o antiquats en assumptes d’informàtica (gadgets nous, aparells d’última generació, etc.), però de segur que continuarem usant Internet, la Internet que ara coneixem però millorada, igual que els nostres iaios de hui continuen utilitzant la ràdio per a estar al dia de tot, per exemple.

O siga, d’ací a 35 anys Internet ja no serà un producte adreçat només a gent relativament jove. També hi haurà moltíssima gent gran (nosaltres!!) que sabrà, voldrà i podrà usar Internet.

Llavors, torne a fer la pregunta: ¿com serà Internet? Jo m’imagine que, igual que ara hi ha un Tuenti, en el futur existirà un… SISTI, ¿no?, una xarxa social per a les persones de sixanta anys, els “nostàlgics” de la Internet “de tota la vida”. Sí…, segurament hi haurà un Sisti.

Un Sisti en el qual NO abundaran ja les fotos de festorres nocturnes, viatges a llocs exòtics i soparots amb els amigatxos, sinó que hi compartirem les fotos i els vídeos dels nostres néts i nétes. Ja no serà “María, ciega perdida”, sinó “Mi nieta María dando sus primeros pasos”. I les úniques imàtgens de viatges que hi penjarem seran… les de les excursions de l’IMSERSO. Ja no publicarem la llista dels llibres que estem llegint o les ciutats que hem visitat, sinó la llista dels medicaments que estem prenent contra el reuma i l’envelliment en general (amb coses com: el rànking dels més utilitzats, “mis medicamentos favoritos”, medecines que compartixes amb els teus contactes, adhesius per a dentadures postisses més valorats pels usuaris, etc.).

Per cert, ¿vos imagineu els “llars dels jubilats” d’ací a 35 anys? En lloc de cadires pegades a la paret i un rotgle per a ballar pasodobles, en lloc de taules per a jugar al dòmino o a les cartes, els llars dels jubilats estaran perfectament equipats amb pantalles planes penjades en les parets emetent música “Clásicos del 2000” les 24 hores (o “els millors partits de la Champions League” de la nostra època; ah, i “els millors moments del Tomate”). Hi haurà molts ordinadors i xarxa Wi-Fi (gratuïta, per suposat; la contrasenya serà facileta, per a no oblidar-nos-en: “tedascuennopuedorljarl”, “loquedigalarubia”, “homersimpsonflanders” o “yaestamosconqueelluismaestonto”) i cursets per a fer gimnàstica de manteniment amb la Wii model retro. I en lloc dels periòdics del dia, tindrem Google News en format de llibre electrònic i traductor automàtic.

Mario in Super Mario GalaxyImage via Wikipedia

Tant en els ordindors del llar dels jubilats, com a casa i al carrer, podrem jugar en xarxa amb els nostres amics (també usuaris del Sisti, clar), com féiem quan érem jóvens. La diferència és que el joc que triomfarà entre nosaltres no serà “de matar”, perquè estarem ja farts d’eixe tipus de diversió, i en triarem un altre més d’acord amb la nostra edat; un joc clàssic, però “revisitat”: la petanca on line (de fet, ja existix!!!). SUPER MARIO PETANCA BROSS serà el joc a què jugarem com a bojos.

Això sí, ja no tindrà tanta gràcia això de preguntar en el xat del joc això de “¿Cuántos años tienes?”. De fet, se m’havia oblidat comentar que en teu perfil del Sisti la data de naixement estarà oculta per defecte i podràs triar l’opció de mostrar-la automàticament només als qui siguen més grans que tu.

També trauran una versió especial de SimCity que ens permetrà dedicar-nos tranquil·lament a plantar, cultivar i obtindre profit dels nostres propis horts i camps virtuals. En la versió Pro, fins i tot podrem comprar i vendre altres parcel·les, i negociar amb els intermediaris dels exportadors el preu de la collita.

This young entrepreneur was selling at the tou...Image via Wikipedia

Ara bé… Si no canvia molt el gènere humà, d’ací a 35 anys continuarem rebent tones i tones de correu brossa (“spam”) amb ofertes de viagra… De fet, és prou lògic pensar que llavors és quan eixe negoci començarà a tindre realment èxit, ja que per fi el grup d’usuaris potencials més prometedors tindran i usaran adreça electrònica!

En fi… Tot canvia… perquè res no canvie.   :-)

PD: Gràcies a Carlos, un alumne, per algunes de les idees que he utilitzat ací.

PD2: He conegut que hui és l’aniversari d’Internet gràcies als elements compartits en Google Reader per Juan Diego Polo.