De totes maneres, com sempre, vos aconsellem treballar, persistir i esperar; treballar silents i amb eficàcia; persistir per a millorar la cultura pròpia i la de les vostres poblacions, aldees o ciutats, i esperar el premi que no sempre serà de llorers; però sí el premi del deure complit, que és en la vida terrena el més satisfactori de tots.
Expressió que m’acabe d’inventar.
“Sanguango” és un castellanisme prou usat en la meua zona, de “zanguango” (“gandul”, en valencià). “Little” és el diminutiu en anglés.
Per tant, “little sanguangos” = “gandulets”.
LITTLE SANGUANGOS: Per a referir-se de manera carinyosa a diverses persones que no són massa treballadores. ;-)
Image via Wikipedia
De quina manera diuen en la vostra zona “creïlla”?
Jo sempre ha escoltat de menut QUEREGUILLA, en València i L’Horta. Després, també he escoltat QUEREDILLA. I en el Camp de Morvedre he escoltat QUERAÏLLA i QUERADILLA, o CREDILLA.
Bo, i els “catalonios” diuen PATATA, directament.
Crec que és de les paraules que més variants tenen!!! Quina n’és la vostra?
Quin desfici de dissabte de vesprada…
ACTUALITZACIÓ [18/nov]: Una altra variant, usada per la zona de Llíria: CREGAÏLLA. Els alumnes de Documentació continuen contribuint a este blog…
Treballar menys que un ull de pont
Image by Blai Server via Flickr
Inaugure esta nova secció, en què aniré recollint les “aspardenyaes” més horripilants que vaja escoltant.
Una espardenyada és, segons els diccionaris, “Paraula o expressió incorrectes d’origen valencià que fan els valencians quan parlen castellà”. No obstant, jo l’he escoltada sempre amb el sentit contrari, referida a incloure paraules o expressions castellanes quan es parla valencià.
Una font bàsica i important de frases per a esta secció i que l’enceta hui és l’equip de periodistes d’Esports de Ràdio 9, especialistes en traduir literalment al valencià frases fetes castellanes. Esta és la que vaig escoltar ahir de vesprada:
La compta de la vella (en castellà: “la cuenta de la vieja”).
L’expressió correcta seria “fer el compte de la vella”, que significa “fer comptes rudmientaris”.
Gràcies als enllaços que va deixant la gent en Facebook he descobert esta espècie de “Socarrats” o “Autoindefinits” d’una televisió local de Sueca.
M’agrada la idea. Alguns esquetxs són per a pixar-se de riure! Aaaspardenyà!!! (vegeu el primer capítol de la segona temporada, al voltant de l’instant 5’20”).
PD: Més bé diria que és una mescla entre “Socarrats” i “Muchachada Nui”.
ACTUALITZACIÓ [28/abr]: Un “Muchachada Nui” a la valenciana a la suecana
Continue amb la sèrie de paraules que he escoltat només en Alfara. No dic que siguen exclusives només d’allí, però no les he escoltades en cap altre lloc.
CANYAMÓ: Utilitzat com a sinònim de “refredat”. Per exemple: “Menut canyamó tens, xiquet!”.
No he trobat este significat en cap diccionari. Únicament en el DCVB apareix “canyamó”, amb el significat de “granet de llavor de cànem”.
Pregunte: algú més ha escoltat esta paraula alguna vegada??
Hi ha paraules súper específiques que només he escoltat en Alfara del Patriarca, el poble de ma mare.
Com que no sóc cap expert en el tema, sinó només aficionat, supose que sí que hi haurà altres zones on també s’utilitzaran estes expressions.
Siga com siga, vaig a anar arreplegant-les i posant-les ací, per si algú les coneix i vol comentar-ne alguna cosa, i per si algú no les coneix i vol conéixer-les.
La primera paraula que presente en este diccionari d’alfarades és “escamutxó”.
ESCAMUTXÓ: Paraula més o menys equivalent a “recoveco”, però principalment aplicat a un terreny, un tros de camp que té una forma estranya. N’he trobat una definició: Part irregular de la superfície d’un camp dedicat a l’agricultura. Segons eixe web, pareix que també és d’ús normal a Silla, i a molts altres pobles de la Comarca de L’Horta.
Menjar a figa-bocí
Este blog, el vaig trobar de casualitat, i és una autèntica joia.
Mel de romer!! ;-)