[Es pot escoltar la música entrant directament en el meu blog]

Esta és una de les cançons que més m’agraden del grup Manel (per cert, cap dels seus components s’anomena Manel), que amb el seu primer disc ha aconseguit un èxit rotund. Al principi costava trobar el seu disc, però ara ja està en els discs més venuts de l’Fnac!

Esta cançó m’agrada perquè, d’alguna manera, deixa volar la imaginació (què hauria passat si haguérem viscut a Roma, fa més de dos mil anys?); té una lletra i una música divertides i molt “currades”. En part, lo mateix es pot dir de la resta del disc. Vos el recomane.

Per als reticents: és música en català, però no catalanista. Dóna gust escoltar-la, per lo bé que canten, per les melodies, els acompanyaments…, per tot.

ROMA (Manel)

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau,
i àmfores al pati plenes d’oli i vi
i una estàtua de marbre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma, fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.