Diari de Navegació RSS
{ Vicent Giner }

només pensaments

Este és el meu blog personal a Internet; un lloc on poder anotar i compartir de manera ràpida i senzilla pensaments, ocurrències i experiències, a més de totes aquelles coses curioses que em trobe en la Xarxa o en el món real.

 

 

30 
2009
permalink
Un sueño en la cabeza (entrevista a Pasqual Maragall). Juan José Millás - ELPAÍS.com

Una de les malalties que més por em donaria tindre és l’Alzheimer. No és que pense molt en açò, però quan en sent parlar…

Llegint l’entrevista de Juan José Millás a Pasqual Maragall que apareix en el suplement d’El País del cap de setmana passat, he disfrutat pel personatge en sí, però he patit en aquelles parts en què es fa referència a esta malaltia neurodegnerativa. Dóna molt que pensar.

En l’article hi ha lloc per a l’esperança; s’hi donen pistes de com fer-li front… També, s’hi presenten alguns símptomes inicials com moments de diversió extravagant, com si es tornara a disfrutar amb les coses menudes. Mentres ho pugues viure aixina…

[Link : Un sueño en la cabeza (entrevista a Pasqual Maragall). Juan José Millás - ELPAÍS.com]

[Vore i escriure comentaris]
20 
2009
permalink

19/09/09 : Un compromís per a tota la vida

Ahir va fer 1 mes que J. i jo vàrem començar una nova etapa junts. Una etapa que comencem plens d’il·lusió, i que de segur serà sorprenent, emocionant, enriquidora, i ens farà créixer com a persones.

Tan ocupats vàrem estar en la preparació de l’event que no vaig tindre temps de referir-me a ell des d’este blog; ni falta que hi feia, realment. No hi ha per què parlar de tot ací.   :-)

Però, bo, ara ja estem aterrant (a més, literalment, perquè en este últim més no hem parat de viatjar!!). Prompte vindrà el moment de quedar amb la gent per a ensenyar fotos, recordar moments, etc.

Si torne la vista arrere a eixe dia, que “només” és un dia, però que quedarà per a sempre en la memòria, els meus sentiments són d’agraïment per a tots els qui ens varen acompanyar, i els meus record són: emoció, estar a gust, alegria, satisfacció, amistat, família, bon ambient, bon oratge, bon menjar, més emoció, intimitat, unió… Un dia irrepetible. Vàrem organitzar la celebració que nosaltres vàrem voler, al nostre estil, i alhora la gent s’ho va passar bé. Què més podem demanar?

Ara, a vore què ens depara el futur. De moment, a treballar en la relació, en el dia a dia, i estar preparats per a lo bo i per a lo roí, per als dies de sol i els de pluja. Amb molta il·lusió, amb molta entrega, i tenint ben clar què ens unix.

[Vore i escriure comentaris]
8 
2009
permalink
Disparad contra la Ilustración - ELPAÍS.com

Triste realidad

[Link : Disparad contra la Ilustración - ELPAÍS.com]

[Vore i escriure comentaris]
28 
2009
permalink
Poc a poc anem trobant solució a lo que pensàvem que no en tenia.
— Jo mateix, fa un moment, en una conversa. Un pensament positiu que he de reforçar!
[Vore i escriure comentaris]
20 
2009
permalink

Avalancha de alumnos en tutorías

A veces parece que, cuando más ganas tienes de trabajar, más trabajo te surge. No sé si será una ley de Murphy, pero si no, se le parece.

Hoy he tenido una pequeña avalancha de alumnos en tutorías. Se nota que se acercan los exámenes. La verdad es que lo he pasado bien, porque se nota que ponen interés, aunque sólo sea por aprobar.

Pendiente tengo para mañana (mi día sin clases ni tutorías) un montón de temas diversos que me esperan con muchas ganas… ¡A por ellos!

[Vore i escriure comentaris]
18 
2009
permalink

Paraules soltes (VII)

  • Lo previst i lo imprevist.
  • Ser útil.
  • Cuidar. Cuidar-me.
  • Menys in-formació, més formació.

[Vore i escriure comentaris]
28 
2009
permalink

La salsa de la vida (IV)

What your two lips do to me~

  • Preparar amb detall i il·lusió un regal per a una persona amiga.
  • Ajuntar-se tota la família per a celebrar un compromís molt especial.
[Vore i escriure comentaris]
24 
2009
permalink
“Hay televisores y frigoríficos flotando en el océano” - Fogonazos

Un blog muy interesante, y una notícia más que preocupante. Un televisor flotando en el océano es una prueba material bastante “evidente” de que algo pasa. Cientos y miles de objetos similares formando masas en el océano cuyos límites la vista no llega a abarcar… es algo verdaderamente increíble si no lo ves, pero es totalmente cierto.

[Link : “Hay televisores y frigoríficos flotando en el océano” - Fogonazos]

[Vore i escriure comentaris]
22 
2009
permalink
Hay que quererse mucho y gustarse poco, porque ese es el único camino para aprender. Por eso la universidad tiene que ser una comunidad afectiva.
— Ángel Gabilondo Pujol, filòsof i nou Ministre d’Educació, en una conferència quan era Rector (llegit en Gaceta Universitària). Germà del conegut periodista Iñaki, és a més el primer ministre ex frare!
[Vore i escriure comentaris]
18 
2009
permalink
[Flash 9 is required to listen to audio.] [Escoltat 6 vegades]

Una altra raresa. Molta gent no sap que en la Banda Sonora en castellà d’El Jorobado de Notre Dame apareix una versió de Ketama del tema “Fuera” (tot el món es recorda de Luis Miguel cantant “Sueña”, en canvi).

A mi m’encanta esta versió, no sé per què. Vaig vore esta pel·lícula debades amb els meus companys de matemàtiques (varen convidar-nos-en a la preestrena), i crec que per això sempre en guarde un bon record.

[Podeu escoltar la cançó directament en el meu blog.]

Vos en deixe ací la lletra, com sempre.

FUERA (Ketama)

Desde mi ventana contemplando siempre estoy
a quienes jamás sabrán mi nombre.
Al mirar sus caras escondido como hoy,
siento que yo apenas soy un hombre.
Al pasar me dejan sus historias,
no huirán jamás de mi memoria.
Yo me estoy muriendo por saber lo que es pasar
sólo un día en compañía.

Ahí fuera, libre bajo el sol,
dame un día ahí fuera
para respirar su olor que lleva el aire,
donde viven sin sentir
lo que es para mí el vivir un día ahí.

Ahí fuera entre el lechero, el tejedor y su mujer,
y saber cómo hablan, cómo viven,
esa gente que desde el tejado puedo ver
libre de sentir que les envidien.
Son libres sin saber que tiene un tesoro.

Dame ya un amanecer junto a ellos,
dame un día para ser cualquier de ellos.
Dame sólo un día y
juro, sí, que aquí estaré,
volveré sin mirar hacia atrás,
sin pedir nada más
que vivir un día ahí.

Dame ya un amanecer junto a ellos,
dame un día para ser cualquiera de ellos.

Dame ya un amanecer junto a ellos,
dame un día para ser cualquiera de ellos.

[Vore i escriure comentaris]