| Blog: |
| Diari de Navegació |
Topics: |
No esforzarse hasta que no haya más remedio. En términos generales y resumiendo, esa es la “filosofía” o manera de enfrentarse a los estudios (¿y a la vida?) que observo que tienen las últimas “hornadas” de alumnos.
:-(
Habrá que ir considerando la posibilidad de dar clase a través de Facebook o Tuenti, ya que ahora mismo tengo a varios alumnos conectados durante la sesión de prácticas. :-/
No és per a prendre-s’ho a broma. Ja vorem com queda açò.
Image by zorenne via Flickr
¿Qué puede haber más extraño que un alumno que, en la parte de dentro de la funda de la calculadora lleva una foto de Rita Barberá recortada del periódico, como si se tratase de una estampita para darle suerte en el examen?
Pues que el mismo alumno lleve en el mismo examen una camiseta del Bloc Jove (que no és que compartisca precissament espai polític amb el PP).
Esto es real.
Última pràctica d’Investigació Operativa I, amb nous convidats.
Bé, ara només falta que poseu tot de la vostra part per a aprovar…
Salutacions a Aina, Enric, Enric, Josep i companyia!!
A veces parece que, cuando más ganas tienes de trabajar, más trabajo te surge. No sé si será una ley de Murphy, pero si no, se le parece.
Hoy he tenido una pequeña avalancha de alumnos en tutorías. Se nota que se acercan los exámenes. La verdad es que lo he pasado bien, porque se nota que ponen interés, aunque sólo sea por aprobar.
Pendiente tengo para mañana (mi día sin clases ni tutorías) un montón de temas diversos que me esperan con muchas ganas… ¡A por ellos!
Este és un clàssic, però sempre que el torne a vore em pareix igual d’interessant; senzill, però interessant. I més ara, que acabem d’acabar el tema de Probabilitats. Potser els ho plantege als meus alumnes.
Image via Wikipedia
¡Cuanto tiempo sin entrar en Bookcrossing! Hasta me ha costado recordar CON QUÉ DIRECCIÓN DE E-MAIL me registré.
Todo ha sido gracias a un libro que me he encontrado hoy en el edificio donde trabajo (sí un sábado más en el Poli), junto a la máquina de los cafés. Lo primero que he pensado es: “un alumno o uno de los de seguridad se lo ha dejado aquí”. Y de repente he visto una etiqueta que me sonaba familiar, y un texto en ella: “www.BookCrossing-Spain.com. Pásale este libro a alguien o ‘déjalo libre’ en su aventura”. Y también: “LIBRO LIBRE. No me he perdido, soy parte de un club de libros global”.
Y, para los que no lo conocéis, así se podría definir Bookcrossing: un club de libros global. El “bookcrossing” o “cruce/intercambio de libros” es una práctica con ya algunos años de antigüedad (oficialmente 8), consistente en dejar libros en lugares públicos, para que otros puedan disfrutar de ellos. A los libros se les sigue la pista gracias a una numeración que los “bookcrossers” pueden obtener registrándolos en el web www.bookcrossing.com.
El bookcrossing se ha convertido ya en un fenómeno que implica ya a más de 700.000 personas “liberando” más de 5 millones de ejemplares.
Mi saldo es más bien pobre: registré un libro que, para más inri, nunca llegué a “liberar” (sigue estando en mis estanterías a día de hoy), y hace un momento acabo de encontrar mi primer libro “liberado”. Creo que definitivamente liberaré aquel libro que tanto me gustó. Y buscaré alguno más.
ACTUALIZACIÓN [18/abr] : ¡Son dos los libros que registré con intención de liberarlos y aún hoy siguen en mis estanterías! Sólo recordaba uno de ellos.
Hasta donde sé y entiendo, existe una verdadera cultura del bookcrossing: es más fácil encontrar un libro “liberado” si te dedicas a seguirle la pista e ir tras él, etc. Así se explica que haya usuarios que hayan conseguido leer tantos, usando este sistema. Todo ello queda registrado en la página web, siempre manteniendo en el anonimato la dirección de correo electrónico y el nombre real de los usuarios.
Me parece, cuanto menos, divertido. :-) Eso sí, obviamente: para que esto guste, la premisa de la que hay que partir es que uno tenga PASIÓN por la lectura; si no, no funciona.
Image via Wikipedia
ACTUALIZACIÓN [19/abr] : Hay un interesante manual para novatos, realizado por la gente de Bookcrossing-España.
Conviene “controlar” el sitio en español (http://www.bookcrossing-spain.com), porque a través de él puede accederse a los contenidos del sitio en inglés y, además, contiene un foro propio (en el que hay que registrarse también) y otros contenidos “españolizados”.
Lo que más curioso me parece es el tema de las etiquetas: pegatinas de Bookcrossing que se añaden en los libros para reconocerlos.
Com una seqüela casual de l’anècdota anterior, en el dinaret amb què alguns companys del departament hem donat començament oficial a les festes falleres ha sorgit el següent tema de conversa: com serem d’ací a 20 anys?
Només puc dir que ens hem rigut bona cosa. :-)
La veritat és que costa prou imaginar-se d’ací a 20 anys, en el mateix treball. Buf!
Un post llarg, avise. Intentava ser una mescla entre una reflexió graciosa i un monòleg, però crec que es queda en el nivell de ratllada d’un divendres de vesprada.
Vos anime a escriure en els comentaris com penseu vosaltres que serà Internet d’ací a 35 anys.
[INTRO: Part seriosa i amb cert grau d’enyorança.]
Image via Wikipedia
Justament hui es complixen 20 anys que Tim Berners-Lee (TBL) va publicar una proposta per a intercanviar i manejar informació, que després donà lloc a allò que hui en dia coneixem com… INTERNET. TBL és considerat com el pare de la Web.
Si tornem la vista enrere, vorem que la informàtica i, en concret, Internet han evolucionat moltíssim i han transformat profundament i irreversible la nostra vida quotidiana, i la manera de relacionar-nos.
De fet, jo ara m’he retrobat en Facebook amb amics de la infància amb qui mantenia el contacte a base d’enviar-nos cartes! Ara, amb el correu electrònic, els programes de missatgeria instantània (Messenger, etc.), la transmisió de veu i imatge (Skype, etc.)… tot és molt diferent, moltíssim.
Un fenomen relativament recent és el de les xarxes socials, tipus Facebook, Tuenti o Hi5. Ens proporcionen una manera integrada de relacionar-nos on line amb la gent, els amics, tant els qui tenim prop com els qui estan lluny; no sols enviant i rebent missatges, sinó també compartint informació (fotos, vídeos, enllaços web, etc.).
[Comença l’ANÈCDOTA.]
Bé, doncs en este context dels 20 anys d’Internet… Hui he tingut classe amb els meus alumnes d’Informàtica. Es nota ja l’ambient faller; era pràcticament l’última classe que tenien abans de començar les festes.
No sé molt bé com ha sorgit el tema de les xarxes socials (se suposa que en la meua classe parlem d’Estadística, però, en fi…); en concret, hem parlat de Tuenti.
A mi, sincerament, m’agrada més Facebook, i de fet sembla que les dos estan orientades a públics diferents. Però, sobretot, em fa molta gràcia el nom de Tuenti. Se suposa que és una transcripció fonètica literal de la paraula “twenty”, “vint” en anglés; així s’intenta fer referència al tipus d’usuaris a què esta xarxa s’adreça: els “veinteañeros” en sentit ampli. Un públic més bé (pre)adolescent i postadolescent, diguem-ne.
A partir del nom d’esta xarxa, Tuenti, m’ha vingut al cap en classe un… pensament en veu alta, al qual he anat donant forma sobre la marxa.
[Un succedani de MONÒLEG.]
Image by Christopher Chan via Flickr
Tuenti i Facebook fa uns anys ni existien… És curiós. D’aci a 35 anys, ¿com serà Internet? No, no em referisc a si la velocitat de transmissió sera cent o mil vegades major que la d’ara, ni a si podrem baixar-nos la música que vullguem directament a dispositius que ara mateix no podem ni imaginar… No; em referisc a… Per exemple, ¿continuarà existint Tuenti? El concepte, supose que sí, però, ¿i eixe nom?
D’ací a 35 anys, és possible que fins i tot nosaltres, els qui ara tenim entre 25 i 35 anys, estiguem desfasats o antiquats en assumptes d’informàtica (gadgets nous, aparells d’última generació, etc.), però de segur que continuarem usant Internet, la Internet que ara coneixem però millorada, igual que els nostres iaios de hui continuen utilitzant la ràdio per a estar al dia de tot, per exemple.
O siga, d’ací a 35 anys Internet ja no serà un producte adreçat només a gent relativament jove. També hi haurà moltíssima gent gran (nosaltres!!) que sabrà, voldrà i podrà usar Internet.
Llavors, torne a fer la pregunta: ¿com serà Internet? Jo m’imagine que, igual que ara hi ha un Tuenti, en el futur existirà un… SISTI, ¿no?, una xarxa social per a les persones de sixanta anys, els “nostàlgics” de la Internet “de tota la vida”. Sí…, segurament hi haurà un Sisti.
Un Sisti en el qual NO abundaran ja les fotos de festorres nocturnes, viatges a llocs exòtics i soparots amb els amigatxos, sinó que hi compartirem les fotos i els vídeos dels nostres néts i nétes. Ja no serà “María, ciega perdida”, sinó “Mi nieta María dando sus primeros pasos”. I les úniques imàtgens de viatges que hi penjarem seran… les de les excursions de l’IMSERSO. Ja no publicarem la llista dels llibres que estem llegint o les ciutats que hem visitat, sinó la llista dels medicaments que estem prenent contra el reuma i l’envelliment en general (amb coses com: el rànking dels més utilitzats, “mis medicamentos favoritos”, medecines que compartixes amb els teus contactes, adhesius per a dentadures postisses més valorats pels usuaris, etc.).
Per cert, ¿vos imagineu els “llars dels jubilats” d’ací a 35 anys? En lloc de cadires pegades a la paret i un rotgle per a ballar pasodobles, en lloc de taules per a jugar al dòmino o a les cartes, els llars dels jubilats estaran perfectament equipats amb pantalles planes penjades en les parets emetent música “Clásicos del 2000” les 24 hores (o “els millors partits de la Champions League” de la nostra època; ah, i “els millors moments del Tomate”). Hi haurà molts ordinadors i xarxa Wi-Fi (gratuïta, per suposat; la contrasenya serà facileta, per a no oblidar-nos-en: “tedascuennopuedorljarl”, “loquedigalarubia”, “homersimpsonflanders” o “yaestamosconqueelluismaestonto”) i cursets per a fer gimnàstica de manteniment amb la Wii model retro. I en lloc dels periòdics del dia, tindrem Google News en format de llibre electrònic i traductor automàtic.
Image via Wikipedia
Tant en els ordindors del llar dels jubilats, com a casa i al carrer, podrem jugar en xarxa amb els nostres amics (també usuaris del Sisti, clar), com féiem quan érem jóvens. La diferència és que el joc que triomfarà entre nosaltres no serà “de matar”, perquè estarem ja farts d’eixe tipus de diversió, i en triarem un altre més d’acord amb la nostra edat; un joc clàssic, però “revisitat”: la petanca on line (de fet, ja existix!!!). SUPER MARIO PETANCA BROSS serà el joc a què jugarem com a bojos.
Això sí, ja no tindrà tanta gràcia això de preguntar en el xat del joc això de “¿Cuántos años tienes?”. De fet, se m’havia oblidat comentar que en teu perfil del Sisti la data de naixement estarà oculta per defecte i podràs triar l’opció de mostrar-la automàticament només als qui siguen més grans que tu.
També trauran una versió especial de SimCity que ens permetrà dedicar-nos tranquil·lament a plantar, cultivar i obtindre profit dels nostres propis horts i camps virtuals. En la versió Pro, fins i tot podrem comprar i vendre altres parcel·les, i negociar amb els intermediaris dels exportadors el preu de la collita.
Image via Wikipedia
Ara bé… Si no canvia molt el gènere humà, d’ací a 35 anys continuarem rebent tones i tones de correu brossa (“spam”) amb ofertes de viagra… De fet, és prou lògic pensar que llavors és quan eixe negoci començarà a tindre realment èxit, ja que per fi el grup d’usuaris potencials més prometedors tindran i usaran adreça electrònica!
En fi… Tot canvia… perquè res no canvie. :-)
PD: Gràcies a Carlos, un alumne, per algunes de les idees que he utilitzat ací.
PD2: He conegut que hui és l’aniversari d’Internet gràcies als elements compartits en Google Reader per Juan Diego Polo.
